AVALUACIÓ PRIMERA FASE DE LA INTERVENCIÓ.

AVALUACIÓ PRIMERA FASE.
	FORÇA BÉ.	BÉ.	NO GAIRE.	POC	GENS	OBSERVACIONS
S’HA POGUT RECOLLIR TOTA LA INFORMACIÓ.		X				El centre ha donat tota la informació necessària.
ELS MATERIALS DONATS HAN ESTAT SUFICIENTS PER UNA BONA INFORMACIÓ.		X				Ha faltat més sessions però s’arribat a l’objectiu.
ELS SUBJECTES ESCOLLITS S’AJUSTEN A LA INTERVENCIÓ.	X					Sí s’han escollit els que poden aprofitar més el residuo de la seva parla, o necessiten aquests recursos.
Han estat satisfactòries les reunions i trobades amb tot l’equip.	X					Molt satisfactòries, s’ha pogut establir el plà de treball.
LES SESSIONS HAN ESTAT SUFICIENTS.				X		No ens ha faltat més temps.

VALORACIÓ PER PART DE L'EQUIP PER VEURE QUINS SÓN ELS SISTEMES MÉS ADIENTS

Abans de fer una valoració de quins tipus de material necessitem per ajudar a les persones que escollirem, farem una mica d'assessorament per conèixer quins són els sistemes que utilitzarem associades a les seves dificultats.

SORO-CAMATS, E. (1995). Comwiicació augmentativa i alternativa en atenció primerenca. Revista de 12s- sociació Catalana d'AtecióPreco~, 5, p. 51-79. 

Tècniques utilitzades

Reunions, i anàlisi documental(power point)sobre els sistemes de comunicació augmentatius. Revisió de la documentació dels subjectes i dels seus PIAIS.

Indicadors d'avaluació

• Preguntes de l'activitat realitzada mitjançant una graella d'avaluació . 
• Anotacions realitzades respecte a l'observació analitzada.
• Acompanyament i assessorament de les monitores quan realitzen les activitats amb els subjectes.

Resultats i valoracions.

• El personal ha estat molt interessat en aprendre l'estimulació de la parla.Malgrat el poc temps que tenien han estat molt participatius.     
• Aquesta fase ha sigut molt llarga ja que cada persona ha necessitat un sistema diferent i calia molta informació per fer una bona intervenció. 

• Aquestes sessions d'assessorament s'han realitzat en un horari establert dins del'aula d'informàtica. Un recurs que podem accedir només unes hores a la setmana. He trobat a faltar més hores d'aprofitament.

PRIMERA FASE:

  Dilluns 9 de febrer de 2015

FASE 1. RECOLLIR INFORMACIÓ DELS SUBJECTES PER VEURE QUINES SÓN LES SEVES NECESSITATS DE COMUNICACIÓ.                                            20 HORES Objectius: Detectar i concretar les necessitats que presenten les persones juntament amb els professionals del centre i amb les famílies respecte a l’ús dels sistemes de comunicació. Conèixer quines estratègies, tècniques i recursos utilitzen per a l’atenció amb les persones que necessiten aquests suports. Recull de noves propostes. ACTIVITATS: Primera reunió: En aquesta primera reunió amb el tutor de pràctiques i psicòleg de les LLars residències s'acorden les dates on les quals és portara a terme la intervenció. S'escolliran els subjectes segons les seves necessitats i s'establiran els criteris que marcaran la seva selecció. Els subjectes han de pertànyer al mòdul de les LLars residències de qualsevol de les tres aules que el configuren. S'ha vist les mancances de comunicació que tenien i per tant la necessitat d'escollir aquestes persones. En segon lloc, s'ha realitzat una altra reunió amb les tres monitores  juntament amb el psicòleg responsable d’aquests mòdus per tal de debatre altres criteris que puguin facilitar la selecció.  En aquest sentit, es determinen els següents: Un dels objectius principals són aprofitar residus de parla que encara conserven i ajudar-los en l'estimulació cognitiva i verbal. Es tindrà en compte el diagnòstic principal, el percentatge de disminució i els horaris per fer la intervenció de la parla. REUNIÓ AMB EL PSICÒLEG PER OBTENIR INFORMACIÓ DEL SUBJECTES. El centre disposa de documentació referent a cada subjecte, així doncs, en aquesta fase he demanat aL  psicòleg que em deixés consultar la informació de la base de dades i els expedients dels subjectes candidats per tal de seleccionar-los. Al ser confidencial, ell ha estat present en tot moment i no he pogut realitzar fotocòpies tan sols anotacions en el quadern personal. Cal dir que en l'expedient hi he trobat les dades dividides en les carpetes següents: -Ddes clíniques (diagnòstic, grau de discapacitat, expedient personal i familiar). -PIAI  https://docs.google.com/file/d/0BzCiE0aAwDwtejRVNlZENVY1bmc/edit

ELS SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE COMUNICACIÓ

Per donar resposta a les seves necessitats de comunicació utilitzem un sistema augmentatiu/alternatiu de comunicació (SAAC): l’SPC (Sistema Pictogràfic de Comunicació), que permet una comprensió fàcil tant per part de l’usuari com per als possibles receptors

Per a l’ús  d’aquest  sistema s’ha de valorar si la persona compleix una sèrie de requisits bàsics  per poder accedir-hi:

-Bona visió

-Discriminació visual

-Direcció/fixació de la mirada

 -Habilitat motora: motricitat fina

Les característiques dels les persones ens orientaran sobre com hem d’aplicar el sistema i ens donaran la pauta a seguir per ajustar-lo a cada cas

 Tant si la persona:    

- pot dir algunes paraules

 -llenguatge oral, però poc comprensiu

 -llenguatge oral, però fa poques intervencions

 El més important és que es pugui arribar a comunicar  a través d’aquests símbols. El que ha de quedar clar és que aquest sistema  en cap moment perjudica el llenguatge oral, ni tan sols el frena, sinó ben al contrari, n’és un bon estimulador. En aquest cas aquest sistema seria augmentatiu.sistema té un codi fàcil d’entendre per tothom. El vocabulari es pot adaptar a les necessitats de l’entorn de l’usuari. Es presenten les imatges que  es volen treballar en forma d’icones que poden dur escrit el nom.

• Sempre acompanyarem l’ús del sistema de comunicació
•  SPC de l’expressió verbal per part nostra.
• Al principi és convenient començar per símbols de
•  format gran.
• Es començarà per pocs elements, que siguin motivadors i per mitjà dels quals es pugui obtenir una resposta  immediata. 

Seminari de Logopedia.
http://www.catedu.es/arasaac/
http://www.educa.madrid.org/web/logopedia/

FASES DE LA INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA

El meu projecte d'intervenció psicopedagògica s'estructura en 4 fases les quals tenen unes activitats concretes i s'utilitzen uns instruments o tècniques específiques. Tant les fases com els instruments estan basats en Andreu (2011) i es pot resumir de la manera següent:

FASES DE LA INTERVENCIÓ

FASE 1.                                           20 HORES Objectius:Detectar i concretar les necessitats que presenten les persones juntament amb els professionals del centre i amb les famílies respecte a l’ús dels sistemes de comunicació. Conèixer quines estratègies, tècniques i recursos utilitzen per a l’atenció amb les persones que necessiten aquests suports. Recull de noves propostes. Destinataris/àries: Els residents i professionals de les Llars  residències. Les famílies dels residents.

ACTIVITATS.

Reunió amb l’equip per assessorar i conèixer els SAACS. Elaboració de sistemes augmentatius específics per a cada persona. Conjuntament amb el psicòleg dissenyar les activitats que es faran. Reunió amb tot l’equip per desenvolupar les propostes i millorar el seu ús.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Graella d’avaluació quins han estat els materials més favorables en cada cas.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

A través de les reunions i del contacte amb el psicòleg del centre s’anirà fent la detecció de les necessitats. El resultats que extraurem de les activitats seran els indicadors d’avaluació:

FASE 2:ANÀLISI DOCUMENTAL I INFORMACIÓ               35  HORES

Objectius: Fer recerca i recollida d’informació sobre l’assessorament i elaboració del material que s’ha de elaborar. Conèixer les seves necessitats Destinataris/àries :Personal directe de les Llars. Les famílies dels usuaris.

ACTIVITATS.

Debat o qüestionaris amb les famílies  i amb els professionals que treballen. Es tracta de tenir en compte les famílies en el procés: què els ha servit? Què creuen que els pot anar bé? Quines pautes els han anat bé? Analitzar les dades recollides Recopilació i anàlisi documental d’articles, llibres i altres fons sobre els SAACS (recursos web ,estratègies, eines, activitats...)

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Debat o qüestionari Anàlisi de dades Anàlisi documental

Gravar quan es fa l’ús d’aquests sistemes.

FASE 3 : PROCÉS DE SEGUIMENT                  15 hores

Objectius: Reunió amb l’equip per conèixer quines dificultats han tingut alhora de fer-los servir. Procés continuat on s’avalua la intervenció dut a  terme per poder adaptar-se a les noves necessitats de la persona

INDICADORS D’AVALUACIÓ

El control i el seguiment es farà en les reunions, on anirem comentant com està el pla d’intervenció.

FASE 4 : REDACCIÓ I PRESENTACIÓ  1O HORES                       Redacció de la memòria i posada en comú amb el psicòleg de tot el treball realitzat.

PRC 2- INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA COMUNITÀRIA.

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE

TÍTOL DEL PROJECTE

FORMES  AUGMENTATIVES DE COMUNICACIÓ, ESTRATÈGIES, SUPORTS I AJUTS TÈCNICS PER A PERSONES GRANS AMB DISCAPACITAT INTEL.LECTUAL EN EL SEU PROCÉS D'ENVELLIMENT.

Elaborar i dissenyar material augmentatiu i comunicatiu mitjançant programes informàtics i recursos web per treballar la comunicació i l'estimulació de la parla.

  

CONTEXTUALITZACIÓ I DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

L’objectiu de la meva pràctica és continuar amb el treball que vaig començar en el pràcticum1, i poder ajudar als membres de les llars residències a accedir als sistemes alternatius de comunicació per facilitar les dificultats que puguin tenir per comunicar-se amb els altres. Aquestes persones que necessiten aquests sistemes manifesten dificultats importants a par de les intel·lectuals ens trobem amb discapacitats motrius, i sensorials .La comunicació és bàsica per al desenvolupament i la participació de les persones en la societat. Moltes persones amb discapacitat per parlar o escriure es troben amb una barrera a I ‘hora de comunicar-se amb la gent. Aquesta barrera, però, és pot pal·liar amb les sistemes augmentatius i alternatius de la comunicació i els sistemes d'accés a I ‘ordinador. Les noves tecnologies poden ser un mitja excel·lent per assistir la comunicació i millorar la qualitat de vida de les persones, encara que la intervenció no pot considerar els ajuts tècnics com una finalitat en ells mateixos.

Les persones amb discapacitat Intel·lectual presenten dificultats de mobilitat, dificultats manipulatives, dificultats de desplaçament, i molts d’ells dificultats en l’adquisició del llenguatge i la comunicació. La comunicació i el llenguatge són imprescindibles per poder  organitzar el pensament, entendre el món que ens envolta, i poder construir coneixement. Per aquesta raó, les persones amb aquestes dificultats serà necessari proporcionar-li formes augmentatives i alternatives de comunicació, així com tecnologies de suport i els ajuts tècnics per l’accés a l’ordinador. La finalitat del treball és arribar a conèixer les necessitats comunicatives d’un grup que formen  les Llars residències de Sant Joan de Déu.  És un grup d’unes 4 ó 5 persones amb discapacitat Intel·lectual lleu (PC, encelopaties, epilèpsia, sordesa, trastorns traumàtics a causa d’accidents…) que presenten dificultats en la comunicació.

Els objectius proposats serien:

• Assessorar als professionals de les Llars residències, i a les seves famílies sobre l’ús dels SAACS.

•  Avaluar la informació prèvia que cal recollir, conèixer quines són les millors estratègies d’intervenció per tal d’afavorir el desenvolupament del llenguatge i la comunicació.

• Conèixer diferents ajuts tècnics i quins poden ser el més adients en cada cas.

• Elaborar material augmentatiu i comunicatiu mitjançant programes informàtics i recursos web per treballar la comunicació i la parla.

     EL CENTRE

El Centre Assistencial Sant Joan de Déu, atén a persones amb Discapacitat Intel·lectual des de l’any 1965, amb serveis de caràcter residencial i diürn, destinats a oferir una atenció especialitzada,tenint present que la població amb discapacitat intel·lectual no és homogènia, i que cada persona precisa d’un suport adequat a les seves capacitats, així com necessitats.

Per aquest motiu, s’han anat especialitzant els serveis que ofereix, treballant amb el model d’ Atenció centrat en la persona: la persona es configura com a referent i motor  en el seu procés d’atenció.

Des del Centre s'ofereix a les persones amb discapacitat intel·lectual:

• Serveis d’orientació i teràpia ocupacional
• Serveis residencials, de caràcter temporal i/o permanent

Objectius

  El Centre Assistencial Sant Joan de Déu,  està dissenyat per a:

• Millorar la qualitat de vida de les persones ateses, incrementat les seves oportunitats de creixement personal i de satisfacció amb l’entorn.
• Promoure la capacitat d’ autonomia personal en la realització de les habilitats  de la vida diària,
• Prestar una atenció especialitzada segons les necessitats de suport de cada persona.
• Facilitar i potenciar les relacions socials, així com  potenciar la participació i inclusió en la Comunitat.
• Facilitar la participació de las famílies i/o fundacions tutelars en la presa  de decisions sobre els aspectes rellevants de la vida de cada persona  atesa.
  

 Servei d’orientació i teràpia ocupacional

Els Serveis Ocupacionals de Sant Joan de Déu ofereixen una ocupació diürna per a persones adultes amb Discapacitat Intel·lectual, tant per a residents del propi Centre com per a persones que resideixen en el entorn familiar.

Amb l’objectiu de desenvolupar habilitats professionals, personals i socials de las persones, que de manera provisional o definitiva no poden realitzar una integració laboral, mitjançant un programa individualitzat d’activitats i suports, oferint atenció en:

• l'ajustament social i personal, on s'engloben tasques destinades a afavorir l'autonomia en les activitats de la vida diària, a desenvolupar els potencials cognitius i creatius, a interrelacionar-se i a descobrir noves experiències i vivències.
• l'ocupació terapèutica, consistent en activitats destinades a treballar hàbits  vinculats al món laboral

Des d’aquest servei es proporcionen serveis complementaris de transport i menjador, facilitant l'accés a les persones que resideixen en l'entorn familiar.

Serveis d’acolliment residencial de caràcter  temporal i/o permanent.

El Centre Assistencial Sant Joan de Déu, ofereix el servei de residència per a  persones amb discapacitat intel·lectual, que no poden residir al nucli familiar per la seva situació de dependència i/o risc social. Així doncs, les residències tenen la funció de proporcionar un context de vida substitutiu de la llar.

El nostre objectiu és que els residents adquireixen qualitat de vida, mitjançant:

• adquisició d’autonomia,
• autodeterminació i desenvolupament personal,
• promocionant hàbits i habilitats  instrumentals de la vida diària i      actituds,  
• aprenentatges cívics i
• inclusió  social.

Des del Centre  s’ofereixen serveis residencials amb atenció permanent per respondre als diferents tipus de  suport de cada un dels residents.

    Llars-Residències.

• Llar- residència Sant Joan de Déu,  ubicada a les instal·lacions del Centre Assistencial Sant Joan de Déu.  La residència està distribuïda en funció del tipus de suport que requereixen els residents: intermitent, limitat, extens i generalitzat.
• Dues vivendes tutelades, pisos assistencials situats en  entorn comunitari, a  la localitat d’ Almacelles. Les persones ateses precisen de tipus de suport intermitent i limitat.

Suport a l'autonomia a la pròpia llar.

Amb l’objectiu de potenciar la independència de les persones que atenem, amb discapacitat intel·lectual, disposem de  una vivenda en la localitat d’ Almacelles, on el suport que s’ofereix a les persones que resideixen  és intermitent.

Disposen de dues residències especialitzades, Sant Nicolau i Sant Joan de Déu. Atenen a persones amb discapacitat intel·lectual i amb necessitats de suport extens i generalitzat (degut a la edat cronològica i patologies associades) que precisen d’una llar adaptada, amb el suport continu per part dels professionals,  degut a l’atenció que requereixen per portar a terme les activitats de la vida diària, tant a l’entorn residencial com comunitari.

Disposa de instalacions i  equipaments tècnics adequats a las limitacions de movilitat  i  de interpretació de l’ entorn  per als residents, amb l’objectiu de facilitar el desplaçamnet de manera autónoma en el interior del servei i afavorir l’ accesibilitat a l’entorn comunitari.

FRASE FETA AMB ELPROGRAMA ARAWORD

DISCAPACITAT INTEL.LECTUAL

Les persones amb discapacitat Intel·lectual presenten dificultats de mobilitat, dificultats manipulatives, dificultats de desplaçament, i molts d’ells dificultats en l’adquisició del llenguatge i la comunicació. La comunicació i el llenguatge són imprescindibles per poder  organitzar el pensament, entendre el món que ens envolta, i poder construir coneixement. Per aquesta raó, les persones amb aquestes dificultats serà necessari proporcionar-li formes augmentatives i alternatives de comunicació, així com tecnologies de suport i els ajuts tècnics per l’accés a l’ordinador. La finalitat del treball és arribar a conèixer les necessitats comunicatives d’un grup que formen  les Llars residències de Sant Joan de Déu.  És un grup d’unes 4 ó 5 persones amb discapacitat Intel·lectual lleu (PC, encelopaties, epilèpsia, sordesa, trastorns traumàtics a causa d’accidents…) que presenten dificultats en la comunicació. Els objectius proposats serien:

       Assessorar als professionals de les Llars residències, i a les seves famílies  sobre l’ús dels SAACS.

      Avaluar la informació prèvia que cal recollir, conèixer quines són les millors estratègies d’intervenció per tal d’afavorir el desenvolupament del llenguatge i la comunicació.

       Conèixer diferents ajuts tècnics i quins poden ser el més adients en cada cas.

Elaborar material augmentatiu i comunicatiu mitjançant programes informàtics i recursos web per treballar la comunicació i la parla. 

Cal posar èmfasi en el marc teòric multidimensional que la sustenta el qual permet descriure la persona a partir de cinc dimensions tant de l’individu com del món que l’envolta:

 Així doncs es dóna importància a tres aspectes clau: la persona, l’entorn en el que viu i els suports que rep i necessita per viure. Sobretot, s’ha d’incidir sobre aquests suports ja que poden ser determinants per la qualitat de vida de les persones amb retard mental. 

 Per tant, aquesta concepció ha comportat un nou enfocament el qual considera el desenvolupament com a conseqüència de la interacció de l’individu amb el seu equip biològic de base i amb els diversos contextos. Així doncs, el desenvolupament es tindrà una direcció o una altra depenent de la naturalesa de les experiències que se li facilitin. En aquest sentit, tal com determina Giné et al, el desenvolupament d’una persona amb retard mental depèn sobretot, de la riquesa de les experiències i oportunitats que se li brindin tant des d’un punt de vista emocional/relacional com instrumental. Això comporta l’adopció d’un model ecològic per comprendre aquest retard i el seu impacte en la persona allunyant-se de la concepció del retard mental com a atribut exclusiu de la persona. És en aquest punt on pren importància la intervenció psicopedagògica orientada en la facilitació d’aquests suports i ajuts per tal de contribuir en un desenvolupament de la persona favorable. És a dir, que la intervenció ha de centrar-se en les possibilitats enlloc de les limitacions els quals només s’han de considerar per tal d’adequar les intervencions. També es cert que aquesta intervenció no només s’ha de centrar amb la persona afectada sinó també amb la família per tal d’actuar des d’una perspectiva integral fent així un procés d’acompanyament i suport global.

  

Un cop esmentat això, a banda d’aquestes consideracions generals de les quals ha de partir una intervenció psicopedagògica de qualitat s’han de tenir en compte les característiques del retard mental que tot i que no configura un grup homogeni de persones ni molt menys, si que es poden determinar alguns elements comuns que poden ser presents en elles respecte:

•  La salut:

     -      Fragilitat de la salut i del seu estat físic.

     -      Hipotonia (to muscular més baix).

     -      Dismorfismes: la forma del cap, de la cara...

     -      Dificultats d'equilibri.

-        -      Dificultats en la coordinació motora i en la locomoció.

-        -      Dificultats en les habilitats manipulatives.

-        -      Epilèpsia. 

• El desenvolupament motriu: el retard mental sovint pot anar acompanyat de dificultats motrius.

• El desenvolupament cognitiu: en aquesta área el desnevolupament es trova més limitat ja que és la que està associada a la comprensió i participació.

• Desenvolupament de les habilitats socials i del comportament adaptatiu: El comportament adaptatiu fa referència a la competència personal que permet respondre adequadament a les demandes de l’entorn i està estretament relacionada amb el desenvolupament cognitiu. És per això, que també és una àrea força afectada i amb limitacions per les persones amb retard mental. 

Exposat tot això, només em queda dir que afortunadament la concepció del retard mental ha canviat amb els anys i s’ha donat importància als suports per tal de millorar al màxim i dins de les possibilitats, la qualitat de vida d’aquestes persones. Així doncs, en centre Ocupacional, amb una gran quantitat de persones que posseeixen aquest trastorn associat fins i tot amb altres, puc afirmar que es vetlla per la seva qualitat i s’introdueix el concepte de potenciar la seva autonomia per afavorir el seu benestar.

Bibliografia citada:

GINÉ, C.; et alt. El retard mental. Mòdul didàctic 1.  Intervenció psicopedagògica en els trastorns del desenvolupament. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.