PRC 2- INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA COMUNITÀRIA.

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE

TÍTOL DEL PROJECTE

FORMES  AUGMENTATIVES DE COMUNICACIÓ, ESTRATÈGIES, SUPORTS I AJUTS TÈCNICS PER A PERSONES GRANS AMB DISCAPACITAT INTEL.LECTUAL EN EL SEU PROCÉS D'ENVELLIMENT.

Elaborar i dissenyar material augmentatiu i comunicatiu mitjançant programes informàtics i recursos web per treballar la comunicació i l'estimulació de la parla.

  

CONTEXTUALITZACIÓ I DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

L’objectiu de la meva pràctica és continuar amb el treball que vaig començar en el pràcticum1, i poder ajudar als membres de les llars residències a accedir als sistemes alternatius de comunicació per facilitar les dificultats que puguin tenir per comunicar-se amb els altres. Aquestes persones que necessiten aquests sistemes manifesten dificultats importants a par de les intel·lectuals ens trobem amb discapacitats motrius, i sensorials .La comunicació és bàsica per al desenvolupament i la participació de les persones en la societat. Moltes persones amb discapacitat per parlar o escriure es troben amb una barrera a I ‘hora de comunicar-se amb la gent. Aquesta barrera, però, és pot pal·liar amb les sistemes augmentatius i alternatius de la comunicació i els sistemes d'accés a I ‘ordinador. Les noves tecnologies poden ser un mitja excel·lent per assistir la comunicació i millorar la qualitat de vida de les persones, encara que la intervenció no pot considerar els ajuts tècnics com una finalitat en ells mateixos.

Les persones amb discapacitat Intel·lectual presenten dificultats de mobilitat, dificultats manipulatives, dificultats de desplaçament, i molts d’ells dificultats en l’adquisició del llenguatge i la comunicació. La comunicació i el llenguatge són imprescindibles per poder  organitzar el pensament, entendre el món que ens envolta, i poder construir coneixement. Per aquesta raó, les persones amb aquestes dificultats serà necessari proporcionar-li formes augmentatives i alternatives de comunicació, així com tecnologies de suport i els ajuts tècnics per l’accés a l’ordinador. La finalitat del treball és arribar a conèixer les necessitats comunicatives d’un grup que formen  les Llars residències de Sant Joan de Déu.  És un grup d’unes 4 ó 5 persones amb discapacitat Intel·lectual lleu (PC, encelopaties, epilèpsia, sordesa, trastorns traumàtics a causa d’accidents…) que presenten dificultats en la comunicació.

Els objectius proposats serien:

• Assessorar als professionals de les Llars residències, i a les seves famílies sobre l’ús dels SAACS.

•  Avaluar la informació prèvia que cal recollir, conèixer quines són les millors estratègies d’intervenció per tal d’afavorir el desenvolupament del llenguatge i la comunicació.

• Conèixer diferents ajuts tècnics i quins poden ser el més adients en cada cas.

• Elaborar material augmentatiu i comunicatiu mitjançant programes informàtics i recursos web per treballar la comunicació i la parla.

     EL CENTRE

El Centre Assistencial Sant Joan de Déu, atén a persones amb Discapacitat Intel·lectual des de l’any 1965, amb serveis de caràcter residencial i diürn, destinats a oferir una atenció especialitzada,tenint present que la població amb discapacitat intel·lectual no és homogènia, i que cada persona precisa d’un suport adequat a les seves capacitats, així com necessitats.

Per aquest motiu, s’han anat especialitzant els serveis que ofereix, treballant amb el model d’ Atenció centrat en la persona: la persona es configura com a referent i motor  en el seu procés d’atenció.

Des del Centre s'ofereix a les persones amb discapacitat intel·lectual:

• Serveis d’orientació i teràpia ocupacional
• Serveis residencials, de caràcter temporal i/o permanent

Objectius

  El Centre Assistencial Sant Joan de Déu,  està dissenyat per a:

• Millorar la qualitat de vida de les persones ateses, incrementat les seves oportunitats de creixement personal i de satisfacció amb l’entorn.
• Promoure la capacitat d’ autonomia personal en la realització de les habilitats  de la vida diària,
• Prestar una atenció especialitzada segons les necessitats de suport de cada persona.
• Facilitar i potenciar les relacions socials, així com  potenciar la participació i inclusió en la Comunitat.
• Facilitar la participació de las famílies i/o fundacions tutelars en la presa  de decisions sobre els aspectes rellevants de la vida de cada persona  atesa.
  

 Servei d’orientació i teràpia ocupacional

Els Serveis Ocupacionals de Sant Joan de Déu ofereixen una ocupació diürna per a persones adultes amb Discapacitat Intel·lectual, tant per a residents del propi Centre com per a persones que resideixen en el entorn familiar.

Amb l’objectiu de desenvolupar habilitats professionals, personals i socials de las persones, que de manera provisional o definitiva no poden realitzar una integració laboral, mitjançant un programa individualitzat d’activitats i suports, oferint atenció en:

• l'ajustament social i personal, on s'engloben tasques destinades a afavorir l'autonomia en les activitats de la vida diària, a desenvolupar els potencials cognitius i creatius, a interrelacionar-se i a descobrir noves experiències i vivències.
• l'ocupació terapèutica, consistent en activitats destinades a treballar hàbits  vinculats al món laboral

Des d’aquest servei es proporcionen serveis complementaris de transport i menjador, facilitant l'accés a les persones que resideixen en l'entorn familiar.

Serveis d’acolliment residencial de caràcter  temporal i/o permanent.

El Centre Assistencial Sant Joan de Déu, ofereix el servei de residència per a  persones amb discapacitat intel·lectual, que no poden residir al nucli familiar per la seva situació de dependència i/o risc social. Així doncs, les residències tenen la funció de proporcionar un context de vida substitutiu de la llar.

El nostre objectiu és que els residents adquireixen qualitat de vida, mitjançant:

• adquisició d’autonomia,
• autodeterminació i desenvolupament personal,
• promocionant hàbits i habilitats  instrumentals de la vida diària i      actituds,  
• aprenentatges cívics i
• inclusió  social.

Des del Centre  s’ofereixen serveis residencials amb atenció permanent per respondre als diferents tipus de  suport de cada un dels residents.

    Llars-Residències.

• Llar- residència Sant Joan de Déu,  ubicada a les instal·lacions del Centre Assistencial Sant Joan de Déu.  La residència està distribuïda en funció del tipus de suport que requereixen els residents: intermitent, limitat, extens i generalitzat.
• Dues vivendes tutelades, pisos assistencials situats en  entorn comunitari, a  la localitat d’ Almacelles. Les persones ateses precisen de tipus de suport intermitent i limitat.

Suport a l'autonomia a la pròpia llar.

Amb l’objectiu de potenciar la independència de les persones que atenem, amb discapacitat intel·lectual, disposem de  una vivenda en la localitat d’ Almacelles, on el suport que s’ofereix a les persones que resideixen  és intermitent.

Disposen de dues residències especialitzades, Sant Nicolau i Sant Joan de Déu. Atenen a persones amb discapacitat intel·lectual i amb necessitats de suport extens i generalitzat (degut a la edat cronològica i patologies associades) que precisen d’una llar adaptada, amb el suport continu per part dels professionals,  degut a l’atenció que requereixen per portar a terme les activitats de la vida diària, tant a l’entorn residencial com comunitari.

Disposa de instalacions i  equipaments tècnics adequats a las limitacions de movilitat  i  de interpretació de l’ entorn  per als residents, amb l’objectiu de facilitar el desplaçamnet de manera autónoma en el interior del servei i afavorir l’ accesibilitat a l’entorn comunitari.

FRASE FETA AMB ELPROGRAMA ARAWORD

DISCAPACITAT INTEL.LECTUAL

Les persones amb discapacitat Intel·lectual presenten dificultats de mobilitat, dificultats manipulatives, dificultats de desplaçament, i molts d’ells dificultats en l’adquisició del llenguatge i la comunicació. La comunicació i el llenguatge són imprescindibles per poder  organitzar el pensament, entendre el món que ens envolta, i poder construir coneixement. Per aquesta raó, les persones amb aquestes dificultats serà necessari proporcionar-li formes augmentatives i alternatives de comunicació, així com tecnologies de suport i els ajuts tècnics per l’accés a l’ordinador. La finalitat del treball és arribar a conèixer les necessitats comunicatives d’un grup que formen  les Llars residències de Sant Joan de Déu.  És un grup d’unes 4 ó 5 persones amb discapacitat Intel·lectual lleu (PC, encelopaties, epilèpsia, sordesa, trastorns traumàtics a causa d’accidents…) que presenten dificultats en la comunicació. Els objectius proposats serien:

       Assessorar als professionals de les Llars residències, i a les seves famílies  sobre l’ús dels SAACS.

      Avaluar la informació prèvia que cal recollir, conèixer quines són les millors estratègies d’intervenció per tal d’afavorir el desenvolupament del llenguatge i la comunicació.

       Conèixer diferents ajuts tècnics i quins poden ser el més adients en cada cas.

Elaborar material augmentatiu i comunicatiu mitjançant programes informàtics i recursos web per treballar la comunicació i la parla. 

Cal posar èmfasi en el marc teòric multidimensional que la sustenta el qual permet descriure la persona a partir de cinc dimensions tant de l’individu com del món que l’envolta:

 Així doncs es dóna importància a tres aspectes clau: la persona, l’entorn en el que viu i els suports que rep i necessita per viure. Sobretot, s’ha d’incidir sobre aquests suports ja que poden ser determinants per la qualitat de vida de les persones amb retard mental. 

 Per tant, aquesta concepció ha comportat un nou enfocament el qual considera el desenvolupament com a conseqüència de la interacció de l’individu amb el seu equip biològic de base i amb els diversos contextos. Així doncs, el desenvolupament es tindrà una direcció o una altra depenent de la naturalesa de les experiències que se li facilitin. En aquest sentit, tal com determina Giné et al, el desenvolupament d’una persona amb retard mental depèn sobretot, de la riquesa de les experiències i oportunitats que se li brindin tant des d’un punt de vista emocional/relacional com instrumental. Això comporta l’adopció d’un model ecològic per comprendre aquest retard i el seu impacte en la persona allunyant-se de la concepció del retard mental com a atribut exclusiu de la persona. És en aquest punt on pren importància la intervenció psicopedagògica orientada en la facilitació d’aquests suports i ajuts per tal de contribuir en un desenvolupament de la persona favorable. És a dir, que la intervenció ha de centrar-se en les possibilitats enlloc de les limitacions els quals només s’han de considerar per tal d’adequar les intervencions. També es cert que aquesta intervenció no només s’ha de centrar amb la persona afectada sinó també amb la família per tal d’actuar des d’una perspectiva integral fent així un procés d’acompanyament i suport global.

  

Un cop esmentat això, a banda d’aquestes consideracions generals de les quals ha de partir una intervenció psicopedagògica de qualitat s’han de tenir en compte les característiques del retard mental que tot i que no configura un grup homogeni de persones ni molt menys, si que es poden determinar alguns elements comuns que poden ser presents en elles respecte:

•  La salut:

     -      Fragilitat de la salut i del seu estat físic.

     -      Hipotonia (to muscular més baix).

     -      Dismorfismes: la forma del cap, de la cara...

     -      Dificultats d'equilibri.

-        -      Dificultats en la coordinació motora i en la locomoció.

-        -      Dificultats en les habilitats manipulatives.

-        -      Epilèpsia. 

• El desenvolupament motriu: el retard mental sovint pot anar acompanyat de dificultats motrius.

• El desenvolupament cognitiu: en aquesta área el desnevolupament es trova més limitat ja que és la que està associada a la comprensió i participació.

• Desenvolupament de les habilitats socials i del comportament adaptatiu: El comportament adaptatiu fa referència a la competència personal que permet respondre adequadament a les demandes de l’entorn i està estretament relacionada amb el desenvolupament cognitiu. És per això, que també és una àrea força afectada i amb limitacions per les persones amb retard mental. 

Exposat tot això, només em queda dir que afortunadament la concepció del retard mental ha canviat amb els anys i s’ha donat importància als suports per tal de millorar al màxim i dins de les possibilitats, la qualitat de vida d’aquestes persones. Així doncs, en centre Ocupacional, amb una gran quantitat de persones que posseeixen aquest trastorn associat fins i tot amb altres, puc afirmar que es vetlla per la seva qualitat i s’introdueix el concepte de potenciar la seva autonomia per afavorir el seu benestar.

Bibliografia citada:

GINÉ, C.; et alt. El retard mental. Mòdul didàctic 1.  Intervenció psicopedagògica en els trastorns del desenvolupament. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.