PRC2-INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA I COMUNITÀRIA: SEGONA FASE. ELABORACIÓ DEL MATERIAL I RECULL D'INFORMACIÓ.

Els sistemes augmentatius i alternatius de comunicació una ajuda indispensable per la persona amb discapacitat intel·lectual.

Aquests sistemes són formes d’expressió alternatives que ajuden a la comunicació de persones que han perdut la parla o que cada cop el seu nivell de llenguatge és veu cada més reduït degut a la seva discapacitat. Els sistemes de comunicació alternatius són recursos tecnològics, com són els comunicadors amb veu, i els ordinadors personals amb programes adaptats de comunicació. També s’inclouen els plafons de comunicació i els signes manuals. La comunicació augmentativa i alternativa és una perspectiva de treball de la comunicació i el llenguatge complementa als procediments utilitzats que compleix diferents funcions segons els grups d'usuaris. Von Tetzchner i Martinsen (1993) distingeixen els següents:

Un mitja alternatiu de comunicació per a persones amb un dèficit d'expressió amb una bona comprensió del llenguatge parlat, per exemple, moltes de les persones amb discapacitat motora.
Un llenguatge de suport per a persones que necessiten comunicació augmentativa durant un cert temps, ja que s'espera que parlaran en un futur, per exemple, persones amb disfàsia del desenvolupament molts infants amb síndrome de Down o altres deficiències. També pot ser un mitjà complementari per a persones amb disàrtria.
Un llenguatge alternatiu per a persones que necessiten la comunicació alternativa tant per a l'expressió com per a la comprensió, per exemple, infants, joves i adults amb autisme o amb retard mental greu.