DIARI DE PRÀCTIQUES. La discapacitat intel•lectual

El discapacitat intel.lectual  és aquella persona a qui el seu dèficit subjectiu i psíquic l’impedeix desenvolupar-se a nivell personal i adaptar-se satisfactòriament a les exigències de la vida social. És per això que requereix d’un suport continuat en totes les àrees que es relacionen amb mantenir el seu vincle amb la comunitat.

 Raons d’elecció i pertinença

Les raons d’elecció d’aquest centre són: per un costat, el fet que estem parlant d'uns dels centres  de salut mental més important de Lleida.Per altre banda el fet de treballar en els diferents processos d'intervenció psicopedagògica  en un centre no formal em dona la oportunitat de conèixer un altre àmbit de treball.

La meva pràctica d’intervenció està relacionada amb la intervenció psicopedagògica dins l’àmbit de la Intervenció Socioeducativa i Comunitària  en l’àrea d’atenció a la persona adulta amb discapacitat intel•lectual. Concretament en el servei d'atenció amb persones amb discapacitat intel.lectual, mitjançant l’ocupació terapèutica, tallers i activitats d’ajustament personal i social com a eixos vertebradors del servei.

EL CENTRE ASSISTENCIAL SANT JOAN DE DÉU

Descripció

El Centre Assistencial Sant Joan de Déu es defineix com un recurs institucional que pertany i es regeix pels principis de l’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu. Inicià la seva activitat en 1965 amb l’objectiu de subministrar ocupació, allotjament i atenció a un grup limitat de persones amb discapacitat intel•lectual i desfavorides socialment. Des d’aleshores, la necessitat de nous equipaments adaptats a una creixent demanda social, juntament amb la diversificació de la tipologia d’usuaris amb discapacitat han estat els motius principals de desenvolupament i ampliació de nous dispositius d’atenció assistencial i ocupacional.

Així, en els darrers quinze anys el centre inicia el repte d’ampliar i adequar les antigues estructures a les demandes específiques en el camp de la discapacitat intel•lectual, discapacitat associada a trastorn psiquiàtric i en l’àrea de la salut mental.

Àrea d’Atenció a la Persona

Serveis residencials amb suport intermitent o limitat:

Llar-residència (centre).

Llar-residència (pisos tutelats).

Serveis residencials amb suport extens o generalitzat:

Residència Sant Joan de Déu.

Residència Sant Nicolau.

Residència Santa Llúcia.

Serveis de dia, adreçats a persones amb discapacitat intel•lectual:

Tallers ocupacionals.

Servei d’Orientació a la Inserció.

Serveis de dia, adreçats a persones amb trastorn psiquiàtric:

Servei pre-laboral.

Àrea de salut mental

Unitat de sub-aguts ‘Sant Ricard Pampuri’.

Unitat d’Alta Dependència Psiquiàtrica ‘Sant Joan Gran’.

Unitat d’Atenció Psiquiàtrica Especialitzada.

Àrea de treball (Centre Especial de treball)

Serveis a les empreses: acabats de productes i manipulats en general.

Serveis a les administracions: manteniment i neteja de parcs i jardins. Disseny i construcció de jardins.

Hostaleria: venda on-line de productes agroalimentaris.

Serveis externs: cessió de treballadors amb discapacitat a empreses ordinàries per a la realització d’obres o serveis de forma temporal i mitjançant contracte entre l’empresa col·laboradora i el CET.

Producte propi: vi. Producció, comercialització i envasat de productes hortofructícoles. Producció ecològica de fruites i verdures. Productes de quarta gamma. Planter d’olivera, planter d’hortalisses i planta ornamental.

DISCAPACITAT INTELECTUAL

SANT JOAN DE DÉU D'ALMACELLES

Llar-residència per a persones amb disminució psíquica amb necessitat de suport intermitent i limitat (RM lleuger i mitjà) que presenten, a més,problemes de conducta i/o de salut mental.

 És possible proporcionar un servei comunitari capaç de respondre a les necessitats d’aquesta població, oferir-los una bona qualitat de vida a un cost comparativament menor que el de les residències. Aquest projecte pot permetre experiències de vida més normalitzades i integrades en la comunitat, fonamentades en les necessitats i les eleccions de la persona amb disminució.

La població objecte d’aquest projecte pilot són persones amb disminució psíquica i necessitat de suport intermitent i limitat que presenten problemes de conducta i/o salut mental i que fins ara han estat considerades poc idònies per viure a la comunitat. Es preveu que aquestes persones requereixin un suport les 24 hores del dia.

Els serveis que es prestarien són els següents: avaluació sobre les necessitats i les capacitats del pacient; enfocament d’entrenament fonamentat en la planificació de programes individuals que posin de relleu la presència i la participació comunitàries; desenvolupament i manteniment de les relacions del pacient amb amics i familiars; preferències i eleccions personals; respecte comunitari i competència personal, que incideixin en una millor qualitat de vida.

En una primera fase es proposa la creació de llars-residències especialitzades per atendre aquesta població en àrees sanitàries, que coincideixen amb el projecte de creació d' unitats especialitzades de suport per a aquesta població.

¿Quina missió i quins objectius té aquest servei?

La persona amb disminució psíquica té dret a viure amb dignitat per desenvolupar-se com ésser humà i per ser un membre de la societat al més autosuficient possible.

Per posar en pràctica aquesta filosofia, l’objectiu primordial és establir programes i serveis que permetin que les persones visquin i treballin en entorns i estils de vida tan normals com sigui possible.

Concretament, els serveis que haurien de rebre

d’aquestes persones són els següents:

- Proporcionar situacions i estils de vida similars

  als de les persones sense disminució.

- Oferir suports adequats a les necessitats i els desigs canviants.

- Viure en entorns naturals.

- Cal donar-los oportunitats de participar i contribuir a la vida laboral, a les activitats     voluntàries, i a les activitats recreatives, socials i culturals.

¿Com es pot donar resposta a les necessitats de cada persona?

Aquest projecte oferirà un pla individual, l’objectiu del qual és l’evolució de la persona dins del context d’un model de desenvolupament i de normalització que emfasitza les alternatives menys restrictives possibles. Aquest procés s’inicia recollint informació de tot el cercle de suport al pacient, inclosos els familiars, els amics, els professionals i qualsevol altre persona significativa en la seva vida.